Feeds:
Entrades
Comentaris

Foto capçalera

Uf… quants anys sense escriure res… he canviat la foto de la capçalera, que ja es un començament, no?

La foto es de la Bassa de les Olles a l’Ampolla, dins el Parc Natural del Delta de l’Ebre.

Anuncis

Aquesta foto es de Guernika, en un pont d’un dels seus parcs 😉

No em trobo

No em trobo.


No.


Continuo sense trobar-me…


Vull trobar-me, es més, necessito trobar-me! Faig tombs, miro, penso… se que sóc jo, però, que sóc jo? Qui sóc jo?


No em trobo.


Faig tombs, miro, penso… em veig, però no se on vaig, ni tan sols se perquè camino, només continuo recte perquè algú m’ha dit que ho he de fer així. Però jo vull parar, no vull avançar mes, necessito parar!


No em trobo. 😦

Trista realitat

Crec que no cal dir res més…

Una nit perfecta

Aquesta es la nit que vaig tenir ahir… Tot va començar a les 19:00 quan havia quedat amb la Minimula per anar a fer cervesetes, que a causa de la ressaca que portàvem del dia anterior, es va quedar en xampús (clares, per els de la capital). Veient que havíem atacat els cacauets que el cambrer molt bonament ens havia ofert, vam creure convenient anar a sopar (només eren les 20:30!!) i si, vam anar sopar.

Com que som així de guais, no teníem ni un duro, osigui, que vam acabar al Vienna i au! De tornada cap al bar! I que es el que ve mes de gust després de menjar?? Un “carajillu”, un masclet, un matini sec… partideta de cartes, el ramiru, el rellotge… ens vam començar a acollonir quan ja semblàvem en un casal de la 3a edat, on entre cafetons o cigalons volen les cartes i es remenen les fitxes del domino.

Així es que vam fer un pensament, vam agafar el cotxe, i cap a la ciutat veïna, anomenada també capital de província…. ¬¬ a un concert de la gran orquestra Gira-sol, on la nostra nit va “millorar” substancialment quan vam haver de fer 40.000 tombs per aparcar, just baixar del cotxe caigués l’aiguat del segle i només arribar al recinte on es feia el concert, ens trobéssim un ramat de criatures de 14-16 anys, pentinats i vestits tots igualets, que ballàvem com si els hi anés la vida! Ens vam sentir rodejades, mares de tots o potser cangurs… i ja no parlem de les grans converses que ens arribaven dels nostres veïns adolescents. Per sort, vam fugir abans que ens agafes un col·lapso nerviós, així es que altre cop sota la cortina d’aigua a buscar el cotxe que no trobàvem i cap a Reus cagant llets desitjant trobar gent de mes 18 i refugiar-nos al bar com ós a la seva cova.

Però la sort estava de la nostra part, tan es així que en arribar a Reus i deixar el cotxe va començar a ploure tot el que no va ploure amb la sèquia de l’any passat! Amb les bambes fent el típic i incòmode xooof al caminar, i amb la bufeta de la mida d’un plat, vam entrar corrents al bar, sense mirar, cap als lavabos a treure pes…

Un cop ja descansades, ens vam adonar de la situació… una colla de gent d’uns 25 anyets en amunt, vestits dels anys 60, acaparant la barra i cridant com porcs el dia de Sant Martí. Atabalades, mullades i enrabiades vam prendre la sabia decisió de marxar, abaixar el cap, i esborrar aquesta GRAN nit de la nostra ment mentre caminàvem altre cop cap al cotxe mullant-nos encara mes…

Hi sents??

Avui m’han passat aquest link, i l’he trobat molt curiós:

http://www.ultrasonic-ringtones.com/

Hi ha diferents “pitidus” (ultrasons) de diferents magnituds, des de 8kHz fins a 22,4KHz. Escolteu, i marqueu fins on heu estat capaços d’escoltar el so i mireu el resultat!!

Jo he arribat fins a 17.7KHz sentin el pitido clarament

Ànims!!!

New York

Els papis de petites ens portaven de càmping per Catalunya, Navarra… tot molt bonic… ens em anat fent grans… i ara per vacances ens deixen a casa i ells marxen a NY!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Us deixo 4 fotos del seu viatget 😉